La nostra idea era recorre-la i intentar sortir cap a la vall paralela pel l'Atsunta pass, aquest de gairebé 4.000 metres i on hauriem d'arrossegar les nostres bicis.
La vall de Tusheti era el nostre repte, ambiciós però possible com tants d'altres que haviem fet plegats. I és un projecte que aquest estiu ja no es farà... hi faltarà el teu somriure, Iñaki. I ara com ara no em ve de gust.
La vall de Tusheti és un dels mil projectes que ens ha robat la mort, injusta i prematura... La vall de Tusheti és per a mi, potser un projecte de futur que ens portarà el teu record, però tu ja no hi seràs.
En aquests moments puc copsar una part del dolor i entendre quan dur pot ser el temps per la gent que tenies més a prop...
Diuen que el temps ho cura tot, jo només ser que et trobaré a faltar el dia que finalment tingui forces per empendre aquest viatge que haviem preparat plegats.
Em queda la teva clau de pedals que mai et vaig arribar a tornar i el teu somriure a les mil fotos d'aquest estiu mentre baixavem plegats el Mekong entre Laos i Cambotja...
Fins sempre amic, et trobem molt a faltar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada