Estimat Iñaki,
Que estrany que resulta tot això....tu volent passar la teva vida amb discreció, i aquí, els amics que t'hem estimat no deixarem que marxis tan discretament. Aquesta necessitat de dir-te adéu, de tenir una última conversa, ajuda a pal·liar aquest dolor que la teva marxa tan sobtada ens ha provocat.
Mirant aquest blog tan emotiu, m'adono que no se com etiquetar-me. Esport? Inicis? Viatges?.... No pertanyo a cap d'aquests grups però una mica a tots alhora. Sense haver fet amb tu físicament cap aventura d'aquestes, les he viscut en les nostres converses...aquelles converses en que començàvem a parlar de mil temes alhora i mai les acabàvem per falta de temps...
Érem molt jovenets quan ens varem conèixer....tot just acabaves d'entrar a Uriach. Les classes d'anglès, els sopars d'empresa tan divertits, les visites a cinètica... i fins ara, al Clínic! El destí va voler que tornéssim a estar a prop a l'hora de treballar.
T'enyoro molt, moltíssim! Em costa passar per davant d'Hipòcrites, el testimoni de pedra de les nostres últimes trobades, sense que els ulls se'm mullin pel teu record. Aquestes trobades m'alegraven el dia, bé, sempre t'ho deia, allà a la "jungla"....
T'he tingut molt a prop en moments molt importants per a mi....en moments difícils, altres de tristos i molts de bons....com quan un bon dia quan amb l'Alberto vam decidir casar-nos, varem triar només a tres persones, només les que necessitàvem per fer el tràmit el més discret possible: el Gabriel (que aleshores tan sols tenia 4 mesos) i dos testimonis, els amics més especials....i allà vas venir tú....
A part dels moments que hem viscut junts, no podré oblidar la teva senzilla manera de ser, de viure la vida, d'encoratjar als altres, de fermesa, de tirar endavant.
Hem deixat coses pendents, a part de continuar les converses començades, hem deixat pendents sopars, algun cap de setmana conspirant com canviar coses de la vida, i molts esmorzars, moltíssims!
Gràcies per haver estat sempre al meu costat. T'estimo.
Montse.

M'has fet plorar Montse, tot i que això tampoc és massa estrany últimament. Gràcies per col·laborar.
ResponEliminaGracies Mireia pel comentari. I tant, aquests dies tenim la sensibilitat a flor de pell. I ja se sap.....és el que té estimar.
EliminaQue descanses en Paz
ResponElimina